El superpoder que ho mou tot
Si haguéssim de triar un sol ingredient per transformar l’educació, probablement seria aquest: la curiositat. És el motor que ens fa preguntar, descobrir, connectar i créixer. És allò que ens manté desperts, alerta, i amb ganes de saber més. En un món que canvia a una velocitat vertiginosa, tenir el desig constant d’aprendre s’ha convertit en un superpoder.
Però el repte és clar: com mantenim viva aquesta curiositat innata que tots els infants tenen, però que sovint es va diluint amb el temps? Com l’eduquem, la cultivem i, sobretot, l’alliberem més enllà de les parets de l’aula?
Spoiler: no es tracta només de metodologia educativa. Es tracta de crear contextos, emocions i experiències que encenguin l’espurna.
Per què es perd la curiositat?
Hi ha diversos factors que poden “desconnectar” la curiositat natural dels infants i joves:
- Centrar-se en els resultats, no en el procés.
- L’excés d’estímuls digitals que ofereixen respostes instantànies sense reflexió.
- La por a equivocar-se, que mata el desig de provar.
- La manca de connexió entre el que s’aprèn i la vida real.
Això no vol dir que l’escola no sigui un lloc per a la curiositat. Al contrari. Però sovint cal anar més enllà: crear entorns on la curiositat no només estigui permesa, sinó celebrada.
Set maneres reals i efectives de cultivar la curiositat
Aquí tens set claus, fonamentades en psicologia educativa i pedagogia activa, per despertar i mantenir la curiositat viva en qualsevol context educatiu:
- Dona valor a les preguntes (no només a les respostes)
Quan un infant et pregunta alguna cosa, no corris a respondre. Torna-li una pregunta, investigueu plegats, proposa-li una hipòtesi. Així s’activa la ment crítica i la passió per descobrir. Educar és encendre una flama.
- Crea reptes oberts, no exercicis tancats
El cervell és com un múscul: quan se’l desafia, creix. Planteja activitats on no hi ha una única resposta correcta, sinó múltiples camins. Projectes interdisciplinaris, activitats de recerca, jocs de rol… tot el que fomenti el pensament lateral ajuda a mantenir l’interès viu.
- Transforma l’error en oportunitat
El fracàs és una etapa imprescindible de l’aprenentatge. Però massa sovint, els infants associem l’error amb vergonya o càstig. Si convertim l’error en una pista per avançar, la curiositat es manté oberta i sense por.
- Porta el món real a l’aula (i viceversa)
Convidar experts, visitar entorns naturals, fer experiments reals o simular situacions de la vida quotidiana fa que el coneixement prengui sentit. Quan l’aprenentatge és contextualitzat, la ment es desperta automàticament.
Aquí és on les activitats educatives fora de l’aula, com ara les colònies escolars o sortides vivencials, tenen un paper clau.
- Fes servir la sorpresa com a eina pedagògica
Els cervells adoren la novetat. Trenca rutines de tant en tant: comença la classe al pati, utilitza un objecte inesperat, planteja enigmes misteriosos... Són petits trucs que fan que l’atenció es dispari i la curiositat es posi en marxa.
- Respecta els ritmes i interessos de cada infant
Un serà apassionat per les formigues, l’altra per construir coses. L’important està a donar espai perquè cadascú pugui explorar el seu camí. Això requereix flexibilitat i escolta activa, però el retorn és immens: infants motivats, proactius i connectats.
- Educa des de l’experiència emocional
Quan una experiència és emocionant, significativa o divertida, es grava al cervell amb més força. Això és neuroeducació. Les emocions són el combustible de la memòria i l’aprenentatge. Per això, les experiències educatives que emocionen són les que realment transformen.
El paper transformador de les experiències vivencials
Les activitats educatives fora de l’aula no són només una “pausa” del calendari escolar. Són una extensió pedagògica amb un potencial brutal per alimentar la curiositat.
Colònies escolars, tallers en entorns naturals, jornades temàtiques, gamificació a l’aire lliure... són escenaris perfectes per aprendre de manera autèntica i espontània.
A Edulònia ho sabem per experiència: quan un grup d’alumnes viu una setmana en un entorn diferent, interactua amb altres joves, observa la natura, pregunta, es mou, experimenta... torna a l’escola diferent. Més viu. Més despert. Més curiós.
Cultivar la curiositat: una responsabilitat col·lectiva
No podem deixar la curiositat a mercè del sistema, ni del temari, ni de la logística. És responsabilitat de tota la comunitat educativa mantenir-la viva. Mestres, famílies, monitors, creadors d’experiències, formadors...
Tots som peces d’un mateix trencaclosques.
Quan posem la mirada en el desig de saber, més que en la necessitat de complir, canvia la manera com eduquem. I això té un impacte directe en el benestar, la motivació i fins i tot en els resultats acadèmics.
Educar amb la curiositat com a brúixola
Imagina una escola on cada infant es llevés amb ganes d’aprendre. On el saber no fos una obligació, sinó una aventura. On les preguntes no molestessin, sinó que fossin el punt de partida de tot. Aquest model no és una utopia: és un objectiu possible.
Només cal canviar la mirada. Educar amb la curiositat com a brúixola. Alimentar-la amb espais, experiències i vincles significatius. I entendre que, quan un infant pregunta “i si…?”, està obrint una porta. L’únic que hem de fer és no tancar-la.
I si ens hi posem plegats?
A Edulònia oferim colònies escolars i estades educatives pensades justament per això: per crear moments que despertin la curiositat, el pensament crític i el plaer per aprendre. Però més enllà de programes i activitats, el que proposem és una cosa molt més gran: una manera diferent d’entendre l’educació.
Una educació que no s’acaba a l’aula. Que respira, que sent, que es pregunta. Com la curiositat.