Quan pensem en educar, sovint imaginem llibres, deures i una taula de treball. Però el cervell dels infants, aquest òrgan meravellós i plàstic, no entén de pupitres rígids ni d’hores d’estudi prolongades. Entén de moviment, de joc, d'emocions i sobretot… d’experiències significatives.
Benvinguts/des a la neuroeducació, una disciplina que uneix pedagogia, psicologia i ciència per entendre com aprenem realment. I la millor notícia? No cal ser un/a neurocientífic/a per aplicar-la a casa. Amb jocs senzills i activitats lúdiques, podem ajudar els nostres infants a desenvolupar-se de manera integral, feliç… i molt més eficient.
Però... què és la neuroeducació, realment?
Segons la doctora Judy Willis, neuròloga i pedagoga reconeguda mundialment: “el cervell aprèn millor quan està emocionalment implicat”. És a dir, quan un infant juga, riu, s’enfronta a un repte o descobreix alguna cosa nova, el seu cervell activa mecanismes d’aprenentatge profund, connectant emocions amb coneixement. No es tracta només de memoritzar: es tracta de viure l’aprenentatge. 
Els jocs, la millor eina neuroeducativa
Els jocs no són una distracció: són la base de l’aprenentatge en la infància. Aquí tens alguns exemples pràctics per fer a casa:
1. Jocs de construcció (com LEGO, Kapla o peces naturals com pedres i branques)
Què estimulen? Atenció, planificació, motricitat fina, resolució de problemes i creativitat.
De fet, a les colònies escolars, fomentem aquest tipus de joc lliure, on els nens creen estructures amb materials naturals. Fes-ho a casa amb elements reciclats o del bosc!
2. Pintura i art lliure
Què estimulen? Expressió emocional, pensament simbòlic i connexions neuronals en ambdós hemisferis cerebrals.
Proposta pràctica: Dona’ls un mural en blanc i deixa que s’expressin. Si és possible, que pintin amb els dits! La sensorialitat multiplica l’impacte emocional de l’activitat.
3. Contes inventats en veu alta
Què estimulen? Llenguatge, imaginació, empatia i estructuració del pensament.
Com fer-ho divertit? Inventeu històries a partir d’objectes que trobeu al bosc, o personatges de la família. A Edulònia, tenim activitats de conta contes en plena natura: trasllada aquesta experiència al teu jardí!
4. Jocs de taula cooperatius
Què estimulen? Regulació emocional, presa de decisions, capacitat de treball en equip i respecte per les normes.
Opció estrella: El frutal o Dixit. Jocs que no només entretinguin, sinó que ensenyin a conviure.
La natura com a gran potenciadora del cervell
Cada cop més estudis demostren que el contacte amb la natura millora l’atenció, redueix l’estrès i augmenta la motivació per aprendre. El cervell no està fet per créixer entre pantalles i asfalt. Està fet per moure’s, olorar, observar i explorar.
Richard Louv, autor de Last Child in the Woods, parla del “trastorn per dèficit de natura”, i ens recorda que el joc lliure en entorns naturals és clau per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels infants.
A Edulonia ho tenim clar: tant en les colònies escolars com en les estades de turisme rural familiar, cada racó natural és una oportunitat neuroeducativa. Des d’orientació al bosc fins a gimcanes emocionals o tallers sensorials, oferim entorns on el cervell pot florir jugant. 
Com crear una rutina neuroeducativa a casa
Aquí tens una petita guia per aplicar-ho dia a dia:
- Matí: Joc de moviment (ball, ioga infantil) - Activació del cos i del cervell
- Migdia: Joc de taula o construcció - Concentració i lògica
- Tarda: Activitat artística o a l'exterior - Creativitat i regulació emocional
- Vespre: Conte inventat o relaxació guiada - Vincle emocional i descans cognitiu
Important: No cal fer-ho tot cada dia. La clau és la constància, no la perfecció. 
Conclusions
La neuroeducació no va de “fer més coses” ni d’omplir l’agenda dels infants. Va de mirar-los d’una altra manera, entendre com funciona el seu cervell i adaptar-nos al seu ritme natural d’aprenentatge. Jugant, experimentant, rient. Com ho fem a Edulonia.
A casa, al bosc o a les nostres colònies: cada joc pot ser una llavor de coneixement.
Perquè al final, el més important no és quantes paraules sap un infant, sinó quantes ganes té d’aprendre’n més.