A vegades, quan observem com aprenen els nens i les nenes, ens adonem d’una cosa que, tot i ser evident, sovint queda diluïda entre deures, exàmens i agendes: educar no és només transmetre coneixements, sinó acompanyar en la construcció de persones.
I aquesta tasca tan important no es dona únicament dins l’aula, ni acaba als llibres. Es manifesta quan un infant pren una decisió per si mateix, quan s’atreveix a preguntar “per què?”, o quan és capaç de dir “no” a allò que no li sembla just. Es dona enmig d’una conversa amb amics en un moment difícil, en el valor d’expressar el que sent, o en el dubte que s’atreveix a compartir, encara que no en sàpiga la resposta.
Educar per ser vol dir entendre que l’aprenentatge més valuós no sempre cap en una llibreta. Perquè saber molt no implica saber viure, i el que desitgem per als nostres fills i filles, al final, és que sàpiguen viure bé: amb consciència, amb criteri, amb empatia i amb llibertat.
Pensament crític: l’habilitat oblidada
Què significa realment pensar de manera crítica? No és desconfiar de tot ni posar-ho constantment en dubte. És aprendre a fer-se preguntes, a no quedar-se amb la primera resposta. És desenvolupar la capacitat d’analitzar, d’entendre diferents punts de vista, de revisar les pròpies idees i construir-ne de noves.
El pensament crític és, en molts sentits, un acte de valentia. Perquè exigeix aturar-se, mirar més enllà i qüestionar. I això no s’ensenya només amb teoria: s’aprèn vivint situacions reals, on els infants poden expressar la seva veu, equivocar-se sense por, debatre i explorar.
Sobretot, s’aprèn quan els adults no donem sempre la solució immediata, sinó que acompanyem en la recerca, amb paciència i respecte. Oferim eines, no respostes.
Autonomia: l’art de confiar
Parlar d’autonomia és parlar de confiança. De saber fer un pas al costat. De permetre l’error. No hi ha autonomia real sense un adult que digui: “Confio en tu. Estic aquí si em necessites, però pots intentar-ho sol/a.”
Massa sovint, per amor i per protegir-los, no deixem que els infants prenguin les seves pròpies decisions. Els posem l’abric sense preguntar si tenen fred, els resolem el problema abans que el puguin enfrontar, els diem què està bé o malament sense escoltar què pensen ells, quina visió tenen.
Però per créixer, cal experimentar. Decidir. Equivocar-se. Corregir-se. Tornar a intentar-ho.
I no parlem només d’autonomia pràctica —com vestir-se o organitzar la motxilla—, sinó també d’autonomia emocional i ètica: saber què senten, què volen, què necessiten i poder expressar-ho amb respecte. Saber dir “sí”. Saber quan cal dir “no”. I també, saber reconèixer un “no ho sé” sense por.
Educar en tots els temps i espais
L’aprenentatge no s’atura en sortir de l’aula. No hi ha un botó que s’apaga a la porta de l’escola. Per això, són tan valuosos el temps lliure, els espais no estructurats, els entorns oberts i vius com les colònies escolars.
És en aquests espais on molts infants descobreixen qui són, sense sentir-se constantment avaluats. On aprenen a conviure, a decidir en grup, a escoltar-se, a resoldre conflictes, a liderar… o senzillament, a ser ells i elles mateixes.
A Edulònia eduquem per ser
Aquí és on entrem nosaltres.
A Edulònia considerem que l’aprenentatge va molt més enllà d’una aula. Per això, a les nostres colònies escolars i activitats de lleure, dissenyem experiències que conviden a pensar, a sentir i a actuar amb consciència.
No donem totes les respostes. Provoquem preguntes. Proposem reptes. Generem espais de diàleg, jocs cooperatius, activitats que requereixen presa de decisions en grup, capacitat d’argumentar, escoltar, negociar. Moments per a la introspecció. I, sobretot, entorns segurs on ser un mateix sigui una experiència agradable i enriquidora.
Volem que els infants que participen a les nostres activitats no només recordin el que van fer, sinó també el que van sentir, el que van pensar, i el que van arribar a descobrir de si mateixos i dels altres.
Perquè sabem que un infant que aprèn a ser… sabrà aprendre sempre.